Origen: Josep Maria Figueras, I un Rave, Valls.
Varietat seleccionada pels pagesos locals de la zona de Valls. És una ceba molt dolça, òptima per fer-ne calçots perquè fa més cames que la resta, unes 5-6 cames/bulb.
S'aconsella sembrar en zones fredes de mig a finals d'agost i en zones càlides de finals d'agost a mig setembre. S'aconsella plantar a la part baixa del cavalló i calçar 2-3 vegades al llarg del cultiu, així s'aconsegueix que s'"estiri" més i el calçot té uns 12 cm de part blanca i tendre. S’aconsella sembrar els bulbs a un pam de separació aproximadament.
Els calçots més petits que no aprofitem per coure a foc viu, els podem fer escaldats i menjats amb una salsa suau o maionesa. També es poden cuinar arrebossats amb tempura o bé per fer sofregits.
Per fer una calçotada recordeu que cal posar els calçots ben ordenats en una graella sobre foc ben viu i anar-los girant un parell o tres de vegades fins que estan tous de la punta i ben negres per fora. Llavors cal guardar-los embolicats amb paper de diari perquè no perdin l’escalfor. Després podeu aprofitar les brases per coure la carn. Finalment, per fer la tradicional salsa de calçots, tot i que molta gent té el seu particular secret per fer-la, us caldran (per a quatre persones) 100 grams d’ametlles torrades i 30 grams d’avellanes torrades, 4 o 5 tomàquets vermells escalivats, una nyora (és a dir, pebrot sec), alls escalivats, 80 cl d’oli d’oliva, mig got de vinagre i sal al gust.
Lloc i any de collita: I un Rave, Valls, 2020