ALL de CAMA LLARGA

Origen: autòcton de les Terres de l’Ebre, on és molt popular i apreciat.

El seu ús és exclusivament per a consumir en tendre, ja que com lo seu nom indica fa unes tiges molt llargues, de 2 a 3 pams, i una canya no excessivament grouxuda. Això el fa molt apte per al seu consum en verd. Les cabesses que resulten quan l’all s’asseca dónen unes dents més aviat menudes i arrodonides que tot i ser bones per al seu consum en sec són poc còmodes. Aquestes cabesses van destinades exclusivament per a la seua reproducció.

Lo període de sembra és de darreries de juliol fins al novembre. Se sol fer primerenc, entre lo final de l’estiu i lo principi de la tardor, ja que així se’l pot començar a collir a darreries de la tardor i durant tot l’hivern, que és quan és més sol.licitat. En arribar la primavera és preferible haver-lo acabat; s’eviten així los atacs de rovell, s’evita que comèncigue a formar la cabossa i que la canya de l’all pèrdigue la seua tendresa.

La sembra tradicional és en eres, de 1 m o 1,5 m d’ample pel llarg que sigue. Les cabosses tradicionalment se desgranen completament i les dents se sembren una a una, a ratlles separades uns 7-10 cm i on les dents se col.loquen manualment a una distància d’uns 5 cm entre elles. Ne resulta un marc de plantació ben espès. Natros també los sembrem a eres d’uns 2 o 2,5 m d’ample amb quatre tubs de goteig per era, a un marc de plantació semblant al tradicional.

Les truites d’all tendre a les Terres de l’Ebre tinen una gran predicació i són presents a totes les cases mentres se’n troben, inclús hi ha gent que a la temporada ne congela i així ne disposa tot l’any.

No li cal molt d’adob; el sembrem en indrets on aprofita lo llevat del conreu anterior. Però li agrada ser regat en abundància; com més lo regues més s’estira la seua cama, que és allò que apreciem. A la comarca quan observem una situació en la que hi ha abundància d’aigua hi ha una expressió popular que fa: “aigua als alls!”. Denota que és un conreu que agraïx esta abundor.

Se cullen un a un a mesura que tenen la mida i lo diàmetre desitjats, a partir del gruix d’un llapis. Se pelen i se renten i se venen a manolls de 6, 10, 12 unitats...Antigament se solien fer manolls de 6 unitats als que se’ls hi afegia un branquilló de julivert.

Lloc i any de collita: Miguel Àngel Angelats, Aldover 2019