Allium ampeloprasum
Origen: Anna i Marcel de Collbahí, Mieres.
Varietat coneguda pels avis d'aquí. Té la de mida molt grossa, que fa unes 4-6 dents/cabeça i cada cabeça pot arribar a pesar entre 300 - 500 grams. La planta és molt rústica i grossa i fulles molt amples i llargues. El bulb és enorme, i té tant la pell com la carn d'un color blanc trencat. Les flors liloses per menjar a l'amanida són molt aromàtiques i exquisides.
S'aconsella sembrar d'agost a octubre. Cal regar si les pluges són escasses, sobretot quan s'engreixa el bulb. Cal destrompar la tija floral i collir quan les fulles groguegen. Té un període vegetatiu d'uns 200-240 dies.
Té totes les propietats de l'all i del porro, però d'un sabor molt suau, que el fa apte per menjar cru o a l'amanida i no repeteix ni afecta l'alè.
Està més relacionada botànicament amb el porro (Allium porrum L.) que amb l'all comú (Allium sativum). Es coneix també com a all oriental o all Chilote, ja que hi ha qui diu que prové de l'arxipèlag de Chiloe a Xile.
Tot i que altres referències afirmen que és original d'Europa fins a Àsia i sembla que va ser introduït a Anglaterra per pobles prehistòrics. Al sud-est d'Anglaterra el seu hàbitat correspon a llocs rocosos a prop de la costa i a escala de cultiu està present per tot el món.
Etimològicament vol dir "espècie de porro que creix a la vinya" (Ampeloprason in vinetis nascitur, foliis porri), segons Plini el Vell (Naturalis Història, 24, 136).
Lloc i any de Producció: Mieres, 2023
