El sèsam és un dels conreus més antics coneguts. Els sumeris ja en conreaven i n'exportaven grans quantitats d'oli. L'anomenaven shawash-shammu, que vol dir "planta oli".
L'origen d'aquest cultiu no està clar, hi ha qui diu que prové d'Orient Mitjà, de l'Índia i fins i tot de l'Àfrica, concretament d'Etiòpia.
És una planta de cicle anual, d'1m a 1,5 m d'alçada. Floreix al juliol,unes flors tubulars d'un rosa molt clar. Les fulles són allargdes i tenen disposició oposada. No resisteix les glaçades i requereix llum solar directa i un sòl humit. La planta fa una pudor similar a la de l'herba queixalera (datura stramonium).
En el conte Ali Babà i els 40 lladres, el mot "sèsam" és justament la contrasenya per a fer obrir i tancar la cova dels lladres, cosa que indica prou com n'era —i encara n'és— de popular aquesta planta al Pròxim Orient.
Del sèsam se n'obté oli i tahina, una pasta molt utilitzada en la cuina de tot l'Orient Mitjà. La tahina és un ingredient essencial de la pasta de cigrons anomenada hummus o del baba Ghanoush (puré d'albergínia). També es fa servir també per a decorar pans i coques, per a obtenir sal de sèsam o "gomasi" i com a ingredient del sushi i altres preparacions de la cuina japonesa.
L'oli de sèsam és el que es fa servir per a fer massatges en la tradició ayurvèdica de l'Índia.
El sèsam és una llavor formidable en tots els sentits, perquè conté moltíssims nutrients (aminoàcids, greixos, vitamines i minerals), i perquè tots aquests nutrients actuen en harmonia i tenen efectes molt beneficiosos sobre l’organisme: enforteix el sistema nerviós, millora el metabolisme i preveu diverses malalties, entre elles, l’arteriosclerosi i la hipertensió arterial. Això sí, si no el tritureu abans, poc benefici en traureu.
Sembra directa a la primavera, a uns 20cm entre plantes.
Lloc i any de collita: Puig de la Bauma, Mura (Bages), 2019