La camamilla és una planta herbàcia anual originària d'Europa i del Pròxim Orient. És una planta espontània i creix gairebé a tot arreu, tot i que agreix el sol directe i no patir falta d'aigua durant molt temps seguit.
Els antics egipcis la veneraven com un déu, tant per les seves propietats com per la forma de la flor que els hi recordava el sol. Els tractats andalusins parlaven de la camamilla contínuament, tant als llibres de medicina com als d’agronomia i la incloïen als calendaris de cultiu, donant una idea de la importància que tenia per a ells. Amb el pas dels anys, es va convertir en un remei familiar per curar infinites afeccions del cos, que poc a poc la ciència s’ha encarregat d’estudiar i verificar.
La infusió de camamilla es recomana per alleujar problemes gastorindestinals lleus: per millorar la digestió, alleuja espasmes, inflor, gasos, espasmes. També per alleujar els símptomes dels refredats i de les inflamacions lleus de la cavitat bucal i de la pell.
A més d’això, en diferents estudis clínics la infusió de camamilla ha mostrat la seva utilitat en el tractament de l’angoixa, l’insomni, les depressions lleus i per alleujar els dolors del síndrome premenstrual.
Les infusions molt carregades de planta o amb molt temps d’infusió (més de 4 minuts) poden tenir propietats vomitives.
Aconsellem assecar a l'ombra per conservar totes les propietats.
Consells de sembra: fer el planter de març a maig quan no hi ha perill de glaçades i després trasplantar a uns 15 cm de distància entre plantes.
Si es deixen algunes flors a la planta, es ressembra sola fàcilment d’un any a l’altre.
* Etimològicament és interessant veure que Matricaria prové del llatí matrix, matriu o úter, fa referència a les propietats ginecològiques de la planta; mentre que Chamomilla del grec chamaemelum, poma de terra, fa referència a l'olor que desprèn.
Lloc i any de collita: La Datzira, Castellcir, Moianès 2022.