Se’n troben referències al SXVII a la zona nord-oriental catalana. Té un port d’uns 80 cm i flor blanca. Sembra sobre rostoll, durant l’agost. Cicle molt curt. Molt interessant com alimentació humana i animal (garrins i aviram) tant el gra com farratge.
Com adob en verd el fajol és indicat en sòls bruts pel seu poder “netejant” (secreta toxines desherbants). Té un creixement ràpid i és poc exigent (excepte en aigua). Vegetació abundant. Produeix molta massa radicular.
Per altra banda és molt mel·lífera.
El conreu és senzill, se sembra en crestalls un cop ha passat el perill de glaçades, d'abril a juny. No tolera l'entollament de l'aigua al terreny. Té un cicle d'uns 70 o 80 dies, moment en què es pot collir amb una recol·lectora de cereals. Els rendiments màxims arriben a 2.500 kg/Ha.
Dosi de sembra: 40kg/ha; 4 gr/m2.
El fajol no pertany a la família de les gramínies (a diferència del blat, el sègol, l’ordi o la civada). El fajol és una poligonàcia, i de fet si mireu un gra de fajol podreu veure que té una forma curiosa, com una mena de piràmide en miniatura. Els camps de fajol són plens de flors a l’estiu que després donen lloc al fruit, el gra de fajol. És un cereal de cicle curt que es planta a principis d’estiu i es cull a la tardor. És molt poc productiu comparat amb els cereals citats, per això el seu preu a la botiga és més elevat.
En general, el valor nutricional del fajol és considerablement superior al dels cereals. Els hidrats de carboni són el seu component principal, però també conté proteïna i diferents minerals i antioxidants.
Una de les coses més curioses del fajol és que tolera molt malament els pesticides i altres tòxics que es fan servir habitualment als conreus intensius. El més habitual és, si ha estat tractat amb químics, que es mori. A Catalunya, tradicionalment aquesta planta es feia servir de pinso per als animals i, en èpoques de fam, se’n feia pa. A partir dels anys vuitanta, però, va començar a adquirir prestigi, sobretot per la qualitat de la seva farina. Es cultiva principalment a la Garrotxa i al Pla de l’Estany, afavorida per la riquesa mineral del sòl volcànic i una pluviometria abundant, així com en alguns punts del Berguedà i el Bages. A Catalunya el trobem sota diferents noms: blat serrat, blat cairut o cairat, blat negre, ferrat, fajol, blat sarraí, etc. cosa que demostra que el seu cultiu ha estat molt estès a casa nostra.
Hem de dir, però, que costa trobar fajol d’origen català a les botigues i a les fleques perquè el fajol que ve del nord d’Europa (a un preu molt més competitiu) acostuma a desplaçar-lo.
Podem fer brots o germinats de tot tipus de llavor, a qualsevol època de l'any i NO són especials per aquest ús, sinó que podem fer servir exactament les mateixes llavors que per sembrar a l'hort.
Els germinats i brots de fajol tenen un alt contingut en lecitina,responsable de controlar el colesterol dolent, neutralitza toxines ipurificar el sistema limfàtic el consum habitual ajuda a disminuir la sobrecàrrega de feina del fetge, cuidar el cervell i contribuir a millorarestats d’ansietat, depressió i fatiga. Els germinats i brots de fajol son una bona font de proteïnes (contéels 8 aminoàcidsessencials),flavonoides, carotenoides i vitamina E, destaquen a més pel seucontingut en vitamines de grup B, molt importants per la producció de glòbuls vermells ila cura del sistema immunològic.
No conté gluten i és apte per celíacs; conté rutina, un component que impedeix la coagulació de la sang.
Productor: Cal Pauet, L’Espunyola (Berguedà), 2023.