Origen: Palafolls
És una herba anual dolça i molt aromàtica d’uns 60 cm d'alt. Es poden consumir fulles, flors i llavors.
Es sembra a partir de la primavera i en fileres de 25 cm de distància unes de les altres, pressionant les llavors contra el sòl. La germinació es produeix als 14 o 21 dies. S'han de deixar uns 30 cm entre planta y planta. Té un creixement ràpid i necessita un reg regular. És important saber que les arrels de l'anet són dèbils i generalment no suporten cap trasplantament.
S'utilitza en conserves de vinagre juntament amb el llorer i el pebre. És famós per la seva afinitat amb el peix i per la seva utilització en els adobats.
S'ha utilitzat en rituals xamànics del nord d'Europa i Sibèria. A l'Europa Oriental es regalava als sants perquè aquests ajudessin a trobar els objectes perduts. Els posaven als bressols per protegir els infants. En l'entrada de les cases es penjaven branques cap per avall, ja que en assecar-se les llavors es dispersen pel llindar. Les dones kirguises es perfumaven amb fonoll fètid per rebre els seus marits quan tornaven de les seves expedicions guerreres. Entre la noblesa de la Rússia tsarista, les llavors eren considerades afrodisíaques.
Mundialment es distribueix a l'Europa meridional, Egipte, Àsia menor i Àfrica del nord. Al Principat es distribueix bàsicament per la zona baixa de la Vall de l'Ebre. L'anet s'adapta bé a tots els ambients, però és particularment sensible als vents forts, a les gelades i a les pluges persistents. Viu en camps de baixa altitud, fins a 500-600 m.
Podem fer brots o germinats de tot tipus de llavor, a qualsevol època de l'any i NO són especials per aquest ús, sinó que podem fer servir exactament les mateixes llavors que per sembrar a l'hort.
Lloc i any de cultiu: Aurora agrícola, Maresme, 2024.