Origen: Carme Plana, Can Rovira, Batet de la Serra i Teresa Coll de Mieres.
Originàriament era un producte conreat a les cases de pagès com a recurs de subsistència, que solia acabar en alguna escudella. Avui en dia, és un producte de prestigi, apreciat pel seu sabor delicat.
És una varietat de pell molt fina, sense arrels secundàries i té un color marró molt fosc, gairebé negre. La carn és ferma de gust delicat i ben blanca. La forma és allargada i cònica, es pot començar a collir quan fa uns 20 cm, però pot arribar a 35 cm. Ben adaptat al clima fred i al secà. És més fi i saborós que les altres varietats de naps. Es consumeix bullit, amanit, confitat, en guisats o fregit com patates rosses. Les fulles lobulades i lleugerament dentades també es poden aprofitar per al caldo o per menjar com a verdura bullida.
També el podem utilitzar com adob en verd.
Sembra: directa, a l'estiu, pels volts del 24 d'agost; "Per St. Bartomeu, pot ser tan bo el teu com el meu". Es poden aclarir fins a 10-15 cm. Es cullen a partir de novembre, té un cicle força llarg, però després es poden collir tot l'hivern.
Dosi de sembra: 1g/m2 (1g són unes 360 llavors).
Lloc i any de collita: Collbahí, Mieres (La Garrotxa) 2022.
Receptes: https://fotosteulera.blogspot.com/2014/01/recetes-amb-nap-negre.htm
https://fogonsdelacuinaataula.blogspot.com/2010/01/pollastre-rostit-amb-nap-negre.html
Podem fer brots o germinats de tot tipus de llavor, a qualsevol època de l'any i NO són especials per aquest ús, sinó que podem fer servir exactament les mateixes llavors que per sembrar a l'hort.
Els germinats de nap tenen una alta activitat antioxidant, segurament degut al alt contingut de flavonoides, els compostos fenòlics més estesos entre les crucíferes relacionats amb la reducció del risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis o càncer.