Allium Cepa L.
Origen: Joan Macià, Santa Eugènia de Berga (Osona)
Varietat allargada i panxuda, de tons violacis, apreciada pel seu sabor fort i alhora dolç. Es pot menjar crua en amanides o escalivada, especialment els ceballots. A molts restaurants de renom de la zona, l’han incorporada als seus menús.
Vol terres ben treballades i profundes, si estan massa compactes, no es faran massa grosses. Volen ser ben regades sense arribar a l’entollament, ja que com més aigua més dolça, el pH també té influència en la picantor: com més àcid més dolça és la ceba.
Delicada amb les humitats de l’hivern, tot i que aguanta millor el míldiu que la de Figueres.
Època de sembra: lluna vella d'agost i trasplant per tot sants (1 de novembre)
Es recull a finals de juliol. No es guarda massa i de seguida s’espiga, però quan més bona és, és quan és a punt d’espigar-se.
Per recollir la llavor, cal plantar la capça a l’agost/setembre, farà ceballots a l’hivern i florirà a la primavera/estiu. Es cullen les llavors a l’agost/setembre.
Lloc i any de collita: Sant Benet, el Bages, 2024.
